dimarts, 27 de setembre de 2016

Reflexió de la Comissió Fes-te Jove a la concentració #nomorimensmaten de La Xinxa

Reflexió sobre les violències masclistes llegida a la concentració #nomorimensmaten que La Xinxa, col·lectiu feminista de Manlleu, organitza abans de cada Ple Municipal a Manlleu per recordar les dones assassinades a mans de les seves parelles i tota forma de violència masclista. Podeu llegir-la aquí:


La Xue, la Jane, la Flori, l'Ada i la Juana eren cinc dones. Eren històries vives a qui un home va decidir posar el punt i final quan encara no tocava. I aquest 2016 ja tenim massa històries com les seves. Unes històries que s’acumulen i fan muntanyetes que no podem permetre que es converteixin en un paisatge de fons al que de seguida ens acostumem i deixem de veure. 

Les seves morts són la punta d’un l’iceberg anomenat patriarcat. Però ja sabem totes que no va ser precisament la punta el que va enfonsar el Titànic. Elles són la part visible, la cara més cruel i dura, però no ens hem d’oblidar que, malauradament, gran part de les violències resten ocultes alimentant aquesta muntanya des de sota. 

El masclisme és present en tots els àmbits de la vida i nosaltres, les joves de Manlleu, cada vegada en som més conscients. Cada any ens reunim per organitzar la nostra festa i, precisament perquè és una festa només ens hauríem de preocupar de passar-nos-ho bé. Però no és així, el masclisme també és present en els espais d’oci i no només el veiem, sinó que massa vegades el patim. Tocaments, mirades, intimidacions, violacions. A vegades fins i tot es disfressa i apareix com a “innocent” comentari d’un company o com una brometa sense mala intenció que, si no entens, és perquè com a noia et falta sentit de l’humor. 

Aquest any hem cregut que ja n’hi havia prou i hem decidit que volíem canviar les coses. Així doncs, ens hem organitzat una vegada més i, juntament amb les companyes de La Xinxa, hem començat a treballar un protocol en contra de les agressions i actituds sexistes. És encara una mica prematur, però és un primer pas i, sobretot, la clara convicció que no hi estem d’acord, que com a joves volem que sortir de festa sigui igual de divertit si ets un noi que si ets una noia; que ja n’hi ha prou de normalitzar situacions i comentaris; que el masclisme és masclisme i no hi ha excusa que valgui. I sobretot, que nosaltres no el volem ni a la nostra festa ni a la nostra ciutat.

El masclisme mata, per això estem avui aquí. Sabem que només posem un granet de sorra, però esperem que serveixi perquè, si totes li posem, no calgui que ens seguim trobant aquí un cop al mes. La Xue, la Jane, la Flori, l'Ada i la Juana eren cinc dones. Eren històries vives a qui un home va decidir posar el punt i final quan encara no tocava. Però ens queda la seva història, no l’oblidem i fem-ne la nostra lluita. 

Moltes gràcies!